Something different

I allí estàs, assegut a l’ombra de la teua habitació, amb l’ordinador com a única espelma, passant el temps, fent les teues coses. Fins que de sobte, un soroll et fa mirar enrere, s’ha obert la porta i sota el marc, està ella, mirant-te. Encén el llum, i llavors la veus; porta aquella brusa verda que tant t’agrada, uns texans blaus i els cabells solts sobre els seus muscles. Sembla decidida, i se t’acosta poc a poc, sense que els seus llavis es separen ni un instant per soltar una sola paraula. La seua mirada s’endinsa en la teua i ni tan sols se t’ocorre desviar-la. Sents una connexió. O com a mínim, una espècie de connexió, un vincle, una conversació en silenci que empra un sistema comunicatiu molt més animal i primitiu.

Se t’asseu sobre els genolls, amb una cama a cada banda dels teus malucs. Tu obris la boca amb la intenció de parlar, però el cert és que no tens res a dir. Ella se n’adona i somriu, sense perdre en cap moment el contacte visual, i llavors comença a recórrer lentament amb es dues mans el llarg trajecte que hi ha entre la teua cintura i el teu coll, i s’hi para allí, jugant amb el dit polze d’una mà i el peçó de la teua orella.

Se t’aproxima, tu romans quiet i els vostres nassos queden fregant-se l’un a l’altre. La teua mirada segueix fixa en els seus ulls, els que ara veus una mica borrosos a causa de la proximitat, però que així i tot no perden aquella màgia que et manté narcotitzat.  Sents la seua calor a prop teu, i les seus mans aparta la resta del món del teu pensament. Saps que ella està esperant a que la beses, però cada segon et corre per les venes, i no tens cap interès en accelerar aquell moment.

Poc a poc, enfonses la teua cara en la seua i tornes a tastar els seus llavis, que sempre et saben com si la besares per primer cop. La beses, la beses, i poc a poc van entrant en joc les vostres llengües, que s’acaronen l’una a l’altra, que es coneixen i saben ballar al ritme de la mateixa cançó. Col·loques les teues mans a la part baixa de la seua esquena mentre ella endinsa les seues entre els teus cabells. Els vostres cossos comencen a bellugar-se fregant l’un amb l’altre, i els vostres sentits semblen donar prioritat a un sol fet.

El temps i l’espai pareixen haver perdut el sentit entre aquelles parets. Les teues mans recorren la seua pell sota la brusa. Les seues arrapen ara la teua espatlla. El teu cor se’n vol sortir del teu pit, i la teua sang, bullint, sap molt bé quin és el seu deure.

S’atureu un sol instant. Obriu les parpelles i es quedeu mirant-vos. El vostre rostre parla d’un desig que es dibuixa en flames als vostres ulls, però també parla de pau, d’harmonia, de serenitat, com la tranquil·litat que precedeix una tempesta.

A poc a poc, comences a despassar-li la brusa. Comença a dibuixar-se el seu melic, després les seues costelles, les corbes dels seus pits... Les teues mans entre sense demanar permís entre la filera de botons oberts, Ella deixa caure la tela verda al terra, i els seus llavis abandonen els teus i es traslladen al teu coll, i van ascendint fins que et mossega l’orella.

Quasi sense adonar-te’n, aixeques els braços per a que ella et puga treure la samarreta. Notes el contacte dels seus dits amb la teua pell al despullar-te. La seua llengua torna a obrir els teus llavis, mentre les seus mans et descorden el cinturó i els botons dels texans.

Llavors s’alceu lentament del a cadira, i us deixeu caure en el llit. Ella cau a sota, i tu t’hi sustentes com pots amb els braços per no caure-li a sobre. Amb un moviment de peus et desfàs de les sabates i dels calcetins. Segueixes acaronant-la, però alhora busques per la seua espatlla el maleït passador del sostenidor. Mentre tant, ella et trau els pantalons, als que acabes tirant al sòl d’un cop de peu. La batalla continua, rodeu pel llit, i ara és ella qui està a sobre teu. Per fi, aconsegueixes despassar el sostenidor, i pràcticament li’l arranques i el llences cap enrere, deixant-lo penjat del capçal del llit.

Els vostres cossos excitats es freguen, la vostra pell comença a semblar una sola, i les vostres mans diuen el que les paraules mai podrien arribar a expresar. Els vostres moviments semblen un anàrquic ball perfectament compenetrat. La vostra respiració segueix accelerant-se, i ni vosaltres mateixos sabeu quan teniu els ulls oberts o tancats.

Torneu a rodar pel llit, tornes a estar damunt. Ella et col·loca la mà sobre la roba interior, i clou el puny al voltant de la teua polla mentre et mossega el llavi inferior i et desafia amb la mirada. Tu li descordes els pantalons, poses la teua mà sobre el seu cony i el notes calent, humit; retrocedeixes, li arranques el texans junt amb les sabates i les mitges i la tornes a besar.